Pep Jordà: “La despoblació de les nostres comarques respon més a raons de caràcter econòmic i social —falta de mitjans dignes de vida, entre altres—, que a raons estrictament demogràfiques. Alcoi, mitjançant la futura Mancomunitat, podria ajudar a liderar la recuperació de la comarca”.
Declaració en àudio-mp3: punxeu ací.
El secretari comarcal del BLOC, Pep Jordà, considera que, per a pal·liar el problema de la despoblació i l’empobriment en els pobles menuts de l’interior del País Valencià i en concret de les nostres comarques (L’Alcoià, el Comtat i les Foies de Castalla i Xixona), s’haurien d’abordar polítiques decidides d’innovació i de potenciació de les possibilitats que existeixen. Per exemple, les campanyes oficials de “repoblació” dels pobles de l’interior anunciades amb molt èmfasi pel PP-, tot i ser en principi positives, no aborden el problema de fons, que és sobretot la falta d’una política econòmica seriosa, que permeta desenvolupar i rellançar totes les possibilitats de creixement que els nostres pobles tenen i, sobretot, el que falta és dotar els municipis dels serveis adequats i necessaris.
Per al portaveu comarcal del BLOC, el problema de l’envelliment de la població per la marxa dels joves que se’n va a viure i treballar a altres municipis, no és tan demogràfic (més mortalitat i menys natalitat) quan econòmic i social: l’absència de serveis bàsics (transport públic, sanitaris, educatius…) així com la falta de recursos econòmics i d’inversions que permeten una vida digna i satisfactòria en aquests municipis a tots els seus habitants. Segons Jordà, “el problema està bàsicament en el fet que els joves se’n van dels nostres pobles menuts, abandonen la casa familiar, per falta de serveis i de llocs de treball, baixes rendes i pobres possibilitats de guanyar-se dignament la vida. El que cal, per tant, és senzillament canviar la tendència i possibilitar-los una vida digna en els seus pobles d’origen”.
En aquest sentit, Jordà considera que no hi ha hagut una autèntica política econòmica de potenciar i desenvolupar les possibilitats de rellançament real d’aquests municipis, abandonats durant massa anys per l’administració. “S’ha de recordar que portem massa temps amb una política d’insuficients inversions públiques estratègiques i, sobretot, de preus agrícoles de misèria, dels quals es queixen els sindicats agraris i els productors al llarg de tot el País (arròs, taronja… en la costa; i en l’interior fruita, olives…). Les rendes agrícoles per tant han baixat molt els darrers anys, però no així els preus agraris en el mercat del consumidor, que en absolut es corresponen al nivell que percep l’agricultor. La comercialització del productes agraris dels pobles de l’interior està pràcticament monopolitzada per les grans distribuïdores, arruïnant a poc a poc els agricultors, que veuen com any rere any els seus beneficis van disminuint al pagar-los preus ruïnosos en el camp, i quan els compren en el comerç s’han multiplicat per mil. Si s’analitza l’evolució de les rendes agràries, es pot observar que els descens és vertiginós en comparació a altres sectors”.
Per al portaveus del BLOC, els pobles de l’interior valencià tenen moltes possibilitats de crear riquesa i llocs de treball amb una política agrària més innovadora i decidida; i des de la centralitat d’Alcoi -capital comarcal i amb Universitat-, des d’on es podria crear un laboratori d’investigació agroalimentària que certificara la qualitat dels sòls, els productes obtinguts… i assessorament tècnic, es podria coordinar una autèntica renovació de l’activitat econòmica rural. Jordà proposa tot un conjunt de mesures que afectaria almenys als següents camps d’actuació (unes són de responsabilitat pública; i per a altres s’hauria de buscar el concurs de la iniciativa privada, amb la cooperació de les diferents administracions -local, autonòmica i estatal-):
a) Promocionar productes que gaudeixen d’una gran qualitat i valor afegit però que, a hores d’ara, no tenen les inversions, la promoció i la distribució adequades per falta de voluntat dels responsables del sector. Així, doncs productes com el vi (molt interessant l’experiència de les microvinyes), l’oli (font de salut i també el nostre or líquid), la fruita, les plantes aromàtiques i les infusions, entre altres, podrien suposar molts llocs de treball —i riquesa, per descomptat— si els preus en el camp foren més alts, cosa que es podria aconseguir si des de l’administració es potenciara la marca de “qualitat” o “ecològica” que cada vegada tenen més mercat a Europa.
b) Potenciar la creació d’indústries agroalimentàries relacionades amb el gruix de la producció de cada comarca (vi de valor afegit, envasadores d’oli i derivats, melmelades, conserves, infusions…). Però açò no ho pot fer solament l’agricultor, i no ens consta que la Conselleria tinga estudis ni projectes al respecte.
c) Fomentar la recuperació i foment de les activitats artesanes tradicionals de gran valor afegit, tan apreciades hui en este món globalitzat i despersonalitzat, i que formen part de la nostra cultura popular tradicional.
d) Preservar i protegir, per damunt de qualsevol altra prioritat, els paisatges i paratges naturals i els ecosistemes de les nostres comarques, els quals han de ser considerats més que un obstacle al desenvolupament, un autèntic valor afegit i una font de riquesa, i per tant caldrà invertir en eixe aspecte. Res millor en eixe sentit que potenciar la seua preservació creant i/o potenciant una activitat agrària, turística i educativa relacionada amb el tema; amb la col·laboració, per descomptat, de l’administració: general, autonòmica i local (la de menys possibilitats econòmiques).
Aquest és un dels millors valors que tenen els nostres pobles d’interior. Amb la qual cosa s’atendria a dos fronts necessaris: primer, la custòdia del territori, i, alhora, el seu aprofitament en activitats conservacionistes, però “productives” des del punt de vista econòmic i social. Per exemple, relacionat amb açò, es poden crear brigades de neteja de boscos, de vigilància o de prevenció d’incendis, recuperar alguns conreus i activitats ramaderes, formar en aquesta línia els agricultors —vells i nous—, etc.
e) Es tracta, per altre costat, de potenciar tota una xarxa relacionada amb el que es pot considerar un autèntic turisme d’interior (monitors o guies, rutes, cadenes de restauració, material didàctic, etc.).
Acaba Jordà el seu escrit tot afirmant amb rotunditat que “o s’aposta pel desenvolupament seriós i real dels pobles de l’interior —no és suficient ‘repoblar’ amb estrangers—, o en poc de temps seran pobles fantasma. Més encara, els propietaris agrícoles no podran resistir la temptació dels preus que poden oferir pels seus camps desvaloritzats les promotores d’urbanitzacions i camps de golf. ¿És això el que es pretén amb la política de no fer res o de fer poc? Hem de recordar que les urbanitzacions que s’han projectat fins ara, a més de fomentar el poblament difús o dispers —contrari a la tradició urbana mediterrània (més “compacta”)—, són ‘pa per a hui i fam per a demà’ per als municipis i propietaris de bancals, però riquesa solament per als seus promotors”.
Pep Jordà.
Secretari comarcal del Bloc