Francesc-X. Blay.
Regidor de Compromís a l’Ajuntament d’Alcoi
Des que estic en política a Alcoi, i ja en fa un bon grapat d’anys, no he sentit mai paraules més grosses que les que he sentit aquests dies a membres d’EU sobre Compromís, molt més fortes que les que es deien Lluís Torró i Fernando Pastor en la legislatura 2003-2007 (És visceral açò? Estaven esperant una ocasió com aquesta? Potser sí).
Mai he vist un nivell d’intolerància com aquest: “traïció (a l’esquerra)” (com si ells tingueren la patent o repartiren el “certificat”), “frau”, “mentides”, “vergonya”, entre altres. I tot perquè no hem secundat amb rodes de molí una iniciativa de recurs contenciós del govern PSOEU contra la Generalitat sobre el paper de l’Ajuntament –no sobre la seua ubicació– en el tema la Española i sobre la qual ni ens van informar, ni ens van voler fer partícips, ni res de res; tot i haver avisat ja en la Comissió Informativa del dia 14 de la nostra abstenció (en aquesta sessió ella ningú no manifestà sorpresa ni tractà de convèncer-nos, ni en aquell moment ni després). El Ple va ser el 24: per tant, deu dies entremig de silenci total i d’absència d’intent de consens. És eixa la “participació” que tant prediquen? I això que s’autoproclamen “l’entesa”!
Podem haver-nos equivocat en la nostra abstenció –pensem que no–, però EU ha passat la línia roja del respecte que tot ciutadà mereix, constitució en mà, siga quina siga la seua opinió. El pitjor de tot és que l’ha traspassada amb falsetats o mitges veritats o insinuacions més que tendencioses: i açò és difícil d’oblidar. Reivindiquem tant la llibertat d’opinió com el “dret a decidir”. En Compromís tenim un criteri, insistisc, equivocat o no, però respectable, i l’hem raonat i argumentat basant-nos en moltes consideracions, malgrat que hagen sentat malament a més d’un. I hem actuat amb conseqüència. No fem “seguidisme” de ningú, i ningú no ens ha de “diktar” què hem de fer, pensar o votar. Faltaria! En tot cas, i açò cal recordar-ho ara, ningú no ens demanà el vot per a este nou procediment de portar als tribunals a la Generalitat. Ningú. (Per al Ple d’abril, on es demanava la rectificació d’un article sobre el tema, ens el van demanar, i el vam donar)
I cal deixar clar que el problema de la ubicació de l’Española en la Canal no depenia dels recurs contenciós de l’Ajuntament ni del nostre vot, favorable o no: el recurs era sobre el paper de l’Ajuntament, no sobre la idoneïtat d’eixe espai; i cal recordar que encara està pendent d’aprovació definitiva, amb o sense recurs. Amb la nostra abstenció a la via del recurs de l’Ajuntament (decisió unilateral del govern PSOEU, no ho oblidem), ni s’ha donat carta blanca a la Española ni s’ha aprovat la ubicació, com erròniament –o amb molt mala intenció– s’ha dit. Encara s’han de fer més passos procedimentals: exposició pública del projecte –on presentarem les al·legacions corresponents, que ja tenim mig embastades–, més recursos si cal, etc. Nosaltres ho tenim clar: ens hi oposarem, ja que després de veure els informes –hem hagut d’anar a València–, ens ratifiquem en el que hem pensat des del principi: la Canal no pot ser un espai industrial, i la zona de l’Española tampoc.
Diuen que amb els anys s’agreugen els defectes. I això està passant-li a EU, que a més porta molts anys dins del “sistema”. Sempre han tingut el viciet de creure’s els (únics) dipositaris de la veritat i de les essències de l’esquerra, sense dubtar mai; i si discrepes d’ells, o no actues com ells volen que actues, eres un insolidari, un traïdor o un fatxa. Cadascú té els seus tics, i el d’ells és aquest. Parafrasejant Protàgores/Joan Fuster podríem dir que EU “es creu la mesura de totes les coses”. Què hi farem! Paciència! Haurien de llegir el passatge de El Quixot, on maese Pedro adverteix: “–Llaneza, muchacho; no te encumbres, que toda afectación es mala”.
En definitiva, quan més s’apoltrona EU en el govern, menys creu en la participació de debò. Un exemple: han donat suport a un Consell Econòmic i Social on no tenen representació ni els ecologistes, ni les associacions de veïns, ni el món de la cultura, entre altres. ¿Com han de participar aquests col·lectius en els grans temes de la ciutat, com per exemple, en el tema de la Española? Vés per on, amb el suport d’EU, aquests col·lectius no podran ara emetre el seu dictamen sobre un tema tan important!
P.D.: Sembla que, pel fet que anunciàrem que no faríem una moció de censura, se senten legitimats i protegits per jutjar-nos i vilipendiar-nos. I tot no val en política. La dolenta imatge que té el ciutadà dels polítics, està més que justificada. Jo la compartisc, i assumisc la part que em toca.