Las anteriores navidades, tuve el honor de participar en la cabalgata de los Reyes Magos acompañando a uno de los reyes, ayudando a niños y no tan niños para que pudieran subir a besarlo. Para mí fue una experiencia emocionante e inolvidable. Jamás he visto un acto tan lleno de ilusión, en las caras de todas aquellas personas tanto nacidos en Alcoy como de distintas localidades y nacionalidades. Un momento único y mágico. Vivirlo desde dentro es un privilegio, de verdad.

Y el que lo vive desde fuera, lo espera con la misma ilusión, y atesora los recuerdos de su infancia.
Qué lástima de toda esa magia quede empañada por una decisión de unos cuantos para recortar el trayecto de la cabalgata.

Dicen que uno de los motivos, es la falta de gente en esos últimos tramos. Pues me da la sensación de que nunca han ido a ver allí la cabalgata, ya que estamos hablando de cientos de personas, niños y mayores que van a propósito a verla allí. Y lo hacen por diferentes motivos, bien por trabajo ya que el horario no les permite ir a los tramos anteriores, bien porque en el centro hay tanta aglomeración de gente que les parece peligroso ir con niños pequeños o bien porque no quieren esperar horas sentados con niños pequeños para poder ver decentemente la cabalgata detrás de dos filas de gente , para que sus hijos puedan verlo con un espacio más amplio y con seguridad. Y la solución que proponen es que la gente de Santa Rosa y el ensanche que normalmente lo ve en esta zona, suba hasta la primera parte del Camí para poder verlo antes. cómo pretenden que gente que tenga dificultad para caminar, personas mayores o niños muy pequeños suban hasta allí arriba solamente porque no quieren acabar más tarde la cabalgata. Estamos hablando de un día, de unas horas, en las que se acaba un poco más tarde de lo normal. En la que los padres que quieran que sus hijos se acuesten pronto solo tienen que ir a la parte del centro para poder acabar antes. Nadie se cuestiona que en fiestas de San Jorge la entrada de moros termine a las 22:30 de la noche, ahí nadie se queja de trasnochar. Cuando yo salí a la cabalgata de Reyes era consciente de que iba a terminar tarde, era consciente de que me iba a perder parte de la ilusión de mis hijas abriendo los regalos pero también era consciente de que esa ilusión de ver al resto de niños también valía la pena, al fin y al cabo solo iba a ser por una noche.

Qué tipo de seguridad se va a garantizar en el centro ante tanta aglomeración de gente, entre los que somos de aquí y los que vienen de fuera? Si hasta hoy ya me parecía un agobio incluso inseguro ir con niños pequeños, por tanta gente que se acumula allí, ahora que habría menos tramo para repartirnos y todos vamos a ir al mismo sitio, va a ser imposible poder ver nada y garantizar una mínima seguridad.

Recuerdo que mientras subía a niños incluso mayores a besar al rey, había momentos en los que me sentía agobiado por tanta avalancha de gente intentando llegar hasta él. Y esto también pasaba en la zona de Alzamora, no solamente en la zona de centro y país valenciá. No quiero ni pensar cómo va a ser ahora que todo el mundo tendría que ir allí.

Otro de los problemas que plantean es que no hay suficiente gente en el tramo de Cervantes. Yo propongo una solución para que esa zona se pueda aprovechar.

Uno de los momentos más emocionantes durante la cabalgata de la que formé parte , fue cuando en uno de los descansos del Rey mientras el camello estaba sentado, vi a una niña en silla de ruedas que miraba al rey con cara de ilusión. Vi en su mirada su intención de poder besarle, y al mismo tiempo su impotencia de no poder llegar hasta él. En ese momento pregunté a sus padres si podría cogerla en brazos y levantarla, ellos accedieron enseguida. hablé con mis compañeros para coordinarnos y entre todos la cogimos en brazos y la subimos. Los padres se deshicieron en agradecimientos, la niña no podía ser más feliz y ninguno de nosotros nos fuimos de allí sin soltar una lágrima en los ojos. Me pase el resto de la cabalgata observando que había mucha gente en la misma situación gente que no podía acceder por silla de ruedas o por dificultad de movilidad. Por eso propongo que en la zona de Cervantes se habiliten unas plataformas para gente en estas circunstancias, para que los reyes tengan allí su parada obligatoria y puedan disfrutar igual que el resto de niños y mayores de un contacto directo con los reyes. Así la magia no se perderá en ese tramo, tendremos una ilusión añadida.

Porque al final la solución está en añadir, no en quitar, para que todos podamos disfrutar de la magia de la navidad Alcoyana.
Benjamin Buckman
Militant i membre de la candidatura de Compromís Alcoi

La Il·lusió no es retalla

L’anterior nadal, vaig tindre l’honor de participar en la cavalcada dels Reis Mags acompanyant a un dels reis, ajudant a xiquets i no tan xiquets perquè pogueren pujar a besar-lo. Per a mi, va ser una experiència emocionant i inoblidable. Mai he vist un acte tan ple d’il·lusió, en les cares de totes aquelles persones tant nascuts a Alcoi com de diferents localitats i nacionalitats. Un moment únic i màgic. Viure-ho des de dins és un privilegi, de debò.

I el que ho viu des de fora, ho espera amb la mateixa il·lusió, i atresora els records de la seua infància.
Quina llàstima de tota aqueixa màgia quede entelada per una decisió d’uns quants, per a retallar el trajecte de la cavalcada.

Diuen que un dels motius, és la falta de gent en els últims trams. Em dona la sensació que mai han anat a veure allí la cavalcada?, ja que estem parlant de centenars de persones, xiquets i majors que van a propòsit a veure-la allí. I ho fan per diferents motius, bé per treball ja que l’horari no els permet anar als trams anteriors, bé perquè en el centre hi ha tanta aglomeració de gent que els sembla perillós anar amb xiquets xicotets o bé perquè no volen esperar hores asseguts amb xiquets xicotets per a poder veure decentment la cavalcada darrere de dues files de gent , perquè els seus fills puguen veure-ho amb un espai més ampli i amb seguretat. I la solució que proposen és que la gent de Santa Rosa i l’eixample que normalment el veu en aquesta zona, puge fins a la primera part del Camí per a poder veure-ho abans. com pretenen que gent que tinga dificultat per a caminar, persones majors o xiquets molt xicotets pugen fins allà dalt solament perquè no volen acabar més tard la cavalcada. Estem parlant d’un dia, d’unes hores, en les quals s’acaba una mica més tard del normal. En la qual els pares que vulguen que els seus fills es fiquen al llit prompte només han d’anar a la part del centre per a poder acabar abans. Ningú es qüestiona que en festes de Sant Jordi l’entrada de moros acabe a les 22.30 de la nit, ací ningú es queixa de vetlar. Quan jo vaig eixir a la cavalcada dels Reis de l’Orient era conscient que anava a acabar tard, era conscient que m’anava a perdre part de la il·lusió de les meues filles obrint els regals però també era conscient que aquella il·lusió de veure a la resta de xiquets també valia la pena, al cap i a la fi només anava a ser per una nit.

Quin tipus de seguretat es garantirà en el centre davant tanta aglomeració de gent, entre els quals som d’ací i els que venen de fora? Si fins hui ja em semblava un aclaparament fins i tot insegur anar amb xiquets xicotets, per tanta gent que s’acumula allí, ara que hi hauria menys tram per a repartir-nos i tots anirem al mateix lloc, serà impossible poder veure res i garantir una mínima seguretat.

Record que mentre pujava a xiquets fins i tot majors a besar al rei, hi havia moments en els quals em sentia atabalat per tant de devessall de gent intentant arribar fins ell. I això també passava en la zona dels Alçamora, no solament en la zona de centre i país valencià. No vull ni pensar com serà ara que tothom hauria d’anar allí.

Un altre dels problemes que plantegen és que no hi ha suficient gent en el tram de Cervantes. Jo propose una solució perquè aqueixa zona es puga aprofitar.

Un dels moments més emocionants durant la cavalcada de la qual vaig formar part , va ser quan en un dels descansos del Rei mentre el camell estava assegut, vaig veure a una xiqueta en cadira de rodes que mirava al rei amb cara d’il·lusió. Vaig veure en la seua mirada la seua intenció de poder besar-li, i al mateix temps la seua impotència de no poder arribar fins ell. En aqueix moment vaig preguntar als seus pares si podria agafar-la en braços i alçar-la, ells van accedir de seguida. Vaig parlar amb els meus companys per a coordinar-nos i entre tots la vam agafar en braços i la pugem. Els pares es van desfer en agraïments, la xiqueta no podia ser més feliç i cap de nosaltres ens vam anar d’allí sense soltar una llàgrima en els ulls. Em passe la resta de la cavalcada observant que hi havia molta gent en la mateixa situació gent que no podia accedir per cadira de rodes o per dificultat de mobilitat. Per això propose que en la zona de Cervantes s’habiliten unes plataformes per a gent en aquestes circumstàncies, perquè els reis tinguen allí la seua parada obligatòria i puguen gaudir igual que la resta de xiquets i majors d’un contacte directe amb els reis. Així la màgia no es perdrà en aqueix tram, tindrem una il·lusió afegida.

Perquè al final la solució està a afegir, no a llevar, perquè tots puguem gaudir de la màgia del nadal Alcoià.

Benjamin Buckman

Militant i membre de la candidatura de Compromís Alcoi